ARESTÉ HORTA, XARIM
Aquesta és la història d'un geni anònim que haurà d'aprendre a renéixer alhora que el món sencer es destrueix al seu pas. Farcida de música, de poesia i de filosofia, la mirada lúcida del fràgil protagonista ens descobreix un univers ple d'amor, barbàrie i bellesa pura, en un relat captivador que ens deixa sense alè.
«Les anotacions que la mama feia als llibres amb la seva nerviosa cal·ligrafia eren el més a prop d'ella que podia estar, i des de sempre que em sé de memòria fragments sencers que la mama havia subratllat.
La meva experiència de la vida, allò que he viscut, ha estat sempre més a prop d'aquesta literatura interna i de la música i dels colors que no pas de les flames del món, que m'han encetat la pell.
M'ha costat molt entendre com és que la cara i la creu d'una moneda no poden tindre diferent valor. Però les arts, com a mirall que són de l'ordre còsmic, van servir-me de guia enmig del so de xurracs. Em van despertar, almenys durant un temps».
Que aquestes paraules t'apropin a mi sempre que les llegeixis.
